Radioteatre. Tristan e Isolda. 04/03/2023

Teatre Radiofònic

Wilheim Richard Wagner, nascut a Leipzig el 1813, és un dels músics més destacats del Romanticisme i de la història de la música. A banda de ser un estudiós de la música, destaca sobretot com a compositor i director d’orquestra, però també com a poeta, assagista i dramaturg. De seguida guanya una bona reputació com a compositor i transforma el pensament musical amb la idea de convertir les seves composicions en «obres d’art totals», amb la síntesi de l’art poètic, visual, musical i escènic. El 1840, Wagner acaba la seva tercera òpera, «Rienzi», que s’estrena amb gran èxit a Dresde, capital de l’estat de Saxònia. Arran d’aquest fet, és contractat com a director de la Cort Reial saxona i l’Òpera de Dresde, i s’estableix a la ciutat. Els anys següents, les seves òperes van in crescendo, i «L’holandès errant» (1843) o «Tannhäuser» (1845) esdevenen èxits notables. El 1849, Wagner, que ja ha començat a treballar en la composició de «L’anell del Nivelung», s’implica en un moviment polític d’esquerres amb fort component nacionalista que topa amb la voluntat nacional d’unificació nacional alemanya dels estats independents. La situació esclata amb una insurrecció popular que les tropes saxones sufoquen ràpidament, i molts dels revolucionaris són arrestats. Wagner, que tot i tenir un paper menor es veu amenaçat, es veu obligat a fugir i exiliar-se a Zuric, deixant la seva esposa a Dresde. A Zuric, coneix Otto Wesendonck, un ric comerciant de seda que es converteix en el seu protector durant diversos anys. En aquesta estreta relació i convivència, Mathilde, l’esposa de Wesendonck, s’enamora del compositor. Arrel d’aquest idil·li extraordinari, Wagner s’interessa per la llegenda de «Tristany i Isolda», una llegenda medieval bretona que conta la història d’amor entre un jove cavaller de la cort i una princesa irlandesa. La llegenda de «Tristany i Isolda» es remunta al segle XII i es basa en un idil·li centrat en els sentiments dels seus protagonistes i que escapa de totes les normes i sentits morals. De totes les versions que se’n coneixen, la del trobador i poeta alemany Gaufred d’Estrasburg és la que pren Wagner per refer l’argument de la seva composició operística. L’acció arrenca quan Isolda, després de trobar el seu promès assassinat, es topa amb el jove Tristany ferit i el cura. Però Isolda creu que el jove és l’assassí del seu estimat i intenta matar-lo. Tristany fuig i torna més tard per segrestar la jove princesa i obligar-la a casar-se amb el seu oncle, el rei Marke de Cornualles. Isolda dissenya la seva pròpia venjança i pretén fer beure un verí a Tristany per acabar amb ell. Però el verí provoca un efecte ben diferent... La versió radiofònica que avui posem en antena és un enregistrament del Quadre de Veus de Radioteatre de l'any 2014, sota la direcció d’Ismael Majó, i amb les veus de Toni Garrich en Tristán, Laura Castillo en Isolda, Margarida Fabregat en Brangania, Jordi Sanz en Kurwenal, Robert Rué en el Tei Marke i Josep Maria Sans en Melote. La narració és de Marta Plaza, i el Muntatge Musical i la realització tècnica de Joan Borràs.